5. PICTORIALISME

El pictorialisme és un corrent fotogràfic amb pretensions artístiques. Es contraposa a la fotografia vulgar d'aficionat i també a la fotografia academicista. Es creu que la fotografia pot ser un mitjà que estigui al mateix nivell d'altres disciplines com la pintura, l'escultura, l'arquitectura...
Els motius fotografiats acostumen a ser paisatges o figures femenines. Al mateix temps es fan servir recursos que aporten un contingut pictòric a la fotografia, filtres, manipulacions químiques...

Avui en dia aquesta contraposició de fotografia artística o d'aficionat es podria contraposar a les fotografies que es pengen al Facebook o a l'Instagram. Les fotografies de Facebook pretenen registrar moments, sense cap aspiració artística mentre que l'Instagram facilita l'ús de filtres o retocs que poden aportar un aire més pictòric i una intenció expressiva.

DOMINIQUE INGRES (1780)

És el model de retrat pictòric. Contrari a l'aparició de la fotografia. Ingres va ser el retratista oficial pictòric.




NADAR (Gaspard-Félix Tournachon) (1820)

Desapareix la professió de pintor retratista i apareix la figura del retrat fotogràfic gràcies al descobriment de la fotografia l'any 1839. Nadar va ser el retratista fotogràfic oficial. Per a crear els retrats va agafar els d'Ingres com a referent. Fixant-se amb els jocs de mans, les posicions corporals, els gestos, la indumentària...




ANDRÉ ADOLPHE EUGÈNE DISDÉRI (1819)

Va ser un fotògraf francés, representant del retrat fotogràfic popular. S'inventa la carta de visita i el "fotomatón, feia el possible perquè les seves fotografies deixessin constància de la professió del retratat. Gràcies a l'aparició de la fotografia es van accentuar les professions relacionades amb ella, per aquest motiu fotògrafs com Disdéri van agafar protagonisme. 




PRERAFAELISME (1848)

Corrent artístic anglès. Antecedent a la Bauhaus. Vinculat a l'Arts & Crafts de William Morris. Ha estat una font d'inspiració de películes com el Sr dels anells i les pel·lícules d'època.





MARGARET CAMERON (1815)

Va ser una fotògrafa anglesa que va imitar les postures de prerafaelisme. Tenia interès en els errors per tal d'aportar una visió més pictòrica als seus retrats.




CLAUDE MONET (1840)

Els impressionistes van fer servir la fotografia com a referent. Gràcies a l'aparició d'aquesta van poder apropar-se més a la lectura del color gràcies a la importància que li van donar a la llum i a la captació del moment, al mateix temps van fer composicions més arriscades que remeten a la fotografia.




ALFRED STIEGLITZ (1864)

Va ser un fotògraf americà i pictorialista, que es va centrar en la fotografia de paisatge alterant-la gràcies a l'ús de filtres, llargues exposicions i recursos plàstics o virats. Va publicar la revista Camera Work. Imitava les pintures de la quotidianeitat dels impressionistes. Es evident la referència si es fa la comparativa amb les obres de Monet.



Les analogies que es poden establir entre pintura i fotografia o cinema són moltes, i aquests podrien ser alguns exemples:

Hammershøi i Dreyer:

Vilhem Hammershøi i Carl Theodor Dreyer van ser dos autors Danesos de principis del s.XX, el primer era pintor i el segon cineasta. No van ser estrictament contemporanis. Però podem veure la relació entre un i l’altre, Dreyer es va inspirar en la pintura de Hammershøi a l’hora de realitzar les seves pel·lícules. La llum, els enquadraments, els interiors ... són moltes les referències que ens recorden a l’obra del pintor. Una vegada més veiem com el cinema estableix un diàleg i s’inspira en altres mitjans expressius.





Terence Davies i Balthus:

A la pel·lícula El largo día acaba de Terence Davies es poden observar trets característics que poden recordar a l'obra de Balthus.



Edward Hopper i Wim Wenders:

En la pel·lícula The end of the violence Wim Wenders (1945), director de cinema alemany, reprodueix escenes d'algunes de les obres d'Edward Hopper (1882) (pintor americà).





EXERCICIS PROPOSATS:

1. Entendre les diferències entre les fotografies del Facebook i l'Instagram. Fer fotos amb filtres i sense filtres i reflexionar sobre la diferència entre elles.

2. Fer estudi compositiu, analitzar temes escolllits i tècniques emprades entre Stieglitz i Monet.